Saltar para: Post [1], Pesquisa e Arquivos [2]

 

Mulher de Armas.jpg

 

Nh’Uldina era pequenin, ma ocês séb que tomonhe n’ê decmente. L’n dá mjá né nhéme, l’era melher de sebedoria e de fala nó boca.

 

Um vez, pe note edent l’uvi uns borulhe estrónhe ne sê tchã e come l’n dinha méd de bjon, nem nada, el levantá de sê cama, el muni de sê espingarda, el bé espia era qsiquíl.

 

El tava dzê que derriba del, era sô agraça de Deus e tchepé de sol.

 

Nh’Uldina otchá na sê tchã um trebelhodor seu te furtá sis servintia. El  btá quel ome log pe diénte, el bé level ne sê casa, el mendél bé detá pe trés de sê melher ne sis dremedera e el recmendel que, sel otchesse el ote vez te crrê mon ne cosa de gente, el tava fezel nób de bzil de sê ténque.

 

Plemnhenzinha, Nh’Uldina bé visá sê Cméde Chiquinha pe tmésse cuidód ne lodron, pequê ela tembem era viúva.

 

Cméd Chiquinha treblá, pequê el l’n dinha servintia pe pegá num arma e el tinha méd de escur.

 

Cméd Chiquinha n’dava sei de casa e el tá falá era sô perteguês.

 

Log el dá orde num meninha dequês quel tava criá:

 

“Oh Meria, longa-me aquele pau de plon, porque planeta está semelhente e os gotunes estão descarados”.

 

Cméd Chiquinha fcá incmodada, ma sê incomôde n’estrovel mandá pará um cfizin pes tmá. El tchemá sê criada nova: “Oh Antoninha dá uma bombedinha nequêl fogão prime, que está com um czucuc de lume”

 

Qónde Antoninha trezê quel cfizim e el dá c Nh’ Uldina, el inrascá.

 

Antoninha era de Rebera Grende e Nh’Uldina ê que tinha el mondode bscá, pe bem trebalhá ne sê casa, pequê Nh’Uldina tava gostá de trebalhá era que gente de Rebera Grende. Ma je n dava dletá ne sê casa, log uns dia depôs és tá renecê ne casa de cméd Chiquinha.

 

Come Nh’Uldina n’dava merrê pe sê desmezel, dôs dia depôs, el montá ne sê mula, el rumá pe Rebera Grénde e lá es rengél dôs reperiga pe trobói.

 

Qónde es chega ne sê casa, el dzês que primer es tava te bé, es três, num mondóde.

 

El bsti sê frôque e es três rumá pe casa de Cméd Chiquinha.  Es otchá cméd Chiquinha debergóde ne guisa, te lementá que l’n dinha pudide bé p’intérre de nhe Jon de Rês. Ma log el dverti “q’ela foi representada” pe sis dôs sobrin. El dzês essim: “Eu não fui, mas, mandei, fui. O Euclides foi e o Bitim bé”.

 

Qónde Nhe Chiquinha srená espirt, Nh’Uldina tratá de sê ossunte:

 

“Nhe cméd, come ocê te gostá ê de gente de trobói de nha casa, jam trezê es dôs menina eí, pe nhe cméd escuí quoldês q’ ocê crê”.

 

Nhe Chiquinha vrá ossunte otrovês no “coitedinho de Nhe Jon de Rês que pertiu prematur”…

 

Ma nunca més el bé ingodá gente ne troboi ne casa de sê cméd Uldina.

 

Quel dfeituose tembé livrá de ser nób de bzil de tenque de nh’Uldina.

 

Sofia de Oliveira Lima

 

 

Autoria e outros dados (tags, etc)

Esquecer!? Ninguém esquece…
Suspende fragmentos na câmara escura, que se revelam à luz da lembrança...

Pesquisar

Pesquisar no Blog

Jornalista e Poeta Eugénio Tavares

Comunidade

Powered by